Metodologia

La base de dades Rosés-Wolf inclou, entre altres coses, PIB i població de 173 regions europees de 16 països. És el més semblant que existeix a això que necessit. Aquest full dona el numerador per calcular el PIB per càpita regional en dòlars internacionals de 2011. En el projecte n'empr les regions espanyoles i conserv els punts observats com a ancoratges.

Aquesta taula és el denominador del PIB per càpita regional de Rosés-Wolf. Com que el PIB ve en milions i la població en milers, el quocient ja queda en dòlars per habitant després d'ajustar l'escala.

El Projecte Maddison agrega indicadors de creixement econòmic i ingressos de 169 països al llarg de tota la història. Rosés-Wolf s'hi basa per a les dades d'àmbit estatal. En aquest projecte és la font base per als nivells de països de la UE-27 fins al 2022 i també dona el nivell d'Espanya, que després serveix per escalar els perfils regionals d'Eurostat.

Aquesta taula només s'empra per construir la mitjana UE-27 de Maddison, ponderant cada país per població. La mitjana UE-27 no surt com una fila tancada de Maddison: la calcul a partir dels 27 països que avui formen la UE. La cobertura no és completa fins al 1985; abans d'aquest any, la composició canvia segons les dades disponibles i queda marcada a les dades generades.

Eurostat publica aquesta sèrie dins el conjunt de PIB i components principals. En aquest projecte no l'empr pel seu nivell, sinó pel seu creixement real per càpita: els anys 2015-2022 serveixen per calibrar la divergència recent amb Maddison, i els anys 2023-2025 serveixen per projectar països, mitjana europea i el nivell d'Espanya que fa d'ancoratge a les regions.

La taula regional nama_10r_2gdp és la sèrie que Eurostat publica per al PIB regional a preus corrents. Per a Espanya, Eurostat es nodreix de les dades que li reporta l'INE, així que aquesta sèrie i la de l'INE són essencialment la mateixa. En aquest projecte no empr el nivell PPS com a sèrie final; l'empr per obtenir el perfil anual de cada comunitat en relació amb Espanya i per projectar les regions el 2023-2024.

La Fundación de las Cajas de Ahorros publica previsions de PIB per càpita per a totes les CCAA. En aquest projecte aquesta font només s'empra per al 2025 regional, perquè el fitxer regional d'Eurostat s'atura el 2024. El valor de cada comunitat és el seu índex Funcas multiplicat pel nivell projectat d'Espanya.

Per comprovar si val la pena aplicar deflactors de preus propis de cada comunitat, comparam l'IPC regional amb el nacional. El nivell de preus de cada comunitat amb prou feines s'allunya del conjunt d'Espanya: les Illes Balears es mouen dins de menys de l'1% respecte del nivell nacional entre el 2002 i el 2024. La desviació és prou petita perquè la complexitat de trobar i aplicar deflactors regionals no compensi —per això el mètode implementat assumeix un poder adquisitiu homogeni dins d'Espanya.

Són estimacions d'autor, no recomptes d'una oficina estadística. Cobreixen els primers anys, abans que hi hagués cap recompte sistemàtic. En la sèrie final n'empr només els punts de 1900 i 1920, com a primers ancoratges abans del turisme de masses.

Són reconstruccions de mitjan segle fetes una generació després dels fets, a partir de registres contemporanis com llibres d'hotel, arribades a port i estadístiques del govern regional. En la sèrie final serveixen per cobrir el tram de 1930 a 1965. La diferència geogràfica és important: alguns punts són de Mallorca, no del conjunt de les Illes Balears.

La taula de Valdivielso i Moranta consolida recomptes secundaris d'arribades provinents de treballs previs i fonts estadístiques regionals, actualitzats amb dades d'AETIB. El notebook carrega tots aquests punts, però, quan un any també és present a la font AETIB/FRONTUR, conserva AETIB/FRONTUR. En la sèrie final, per tant, Valdivielso i Moranta dona sobretot els punts principals des de l'inici del boom turístic fins al 1993, i permet comparar els anys posteriors solapats.

És l'única font de la sèrie amb provinença estadística primària moderna. No és, però, una sèrie completament homogènia: els anys 1998-2000 són entrades per via aèria, el tram 2001-2009 combina via aèria i marítima, el 2010 marca la transició cap a FRONTUR anual, i a partir de 2016 hi ha el redisseny de FRONTUR sota l'INE/IBESTAT. En la sèrie final és la font preferent a partir de 1998: si un any també apareix a Valdivielso i Moranta, el notebook conserva AETIB/FRONTUR.